clients Odeco, Jordi Bolós, La Pirenaica, Pablo Paniker, biandco, Promo Caixa, Stanhome, Xavi Conde, Walter Thompson, Vinizius Young & Rubicam, Odisea Barcelona, Compañía General de Ideas, Asidecar, Cdirect, Tiempo BBDO, Grey Trace, Springer & Jacoby, CIA Grafica, Cusido-Comella, Por Supuesto, Yelow Ink, Samsung, Roche, Reebok, Venca, Alternativas Publicitarias, Saint Genis, Racasens, Onna, Puig Doria, G90, Airela Muebles, Eulàlia Coma, Torres Import, Tsunami, Disboton, Flaix FM, Jamaica Cofee Shop, Ecofredo, RACC,Talleres Serra, Alegre Angerri Arquitectes, Gràficas Martorell, The Barcelona Design Gallery, Asisten-Brok, Aritex, Estudi Jordi Rozas, TorreLazur Maccann, Hermes Editorial, Cereria Mas, Jarabe de Palo, Ravellat, Ferrater, Mirpatrik.

entrevista amb joan queralt Hi ha gent que solemnitza la fotografia, o la condició de fotògraf, i qui, com l'elisabet armora, la viu des de la més absoluta normalitat. La fotògrafa nord-americana Imagen Cunningam recordava els seus inicis reconeixent que, a diferència de molts joves fotògrafs, mai havia anunciat la seva pretensió d'arribar enlloc. “comprenc que hi ha grans fotògrafs que tinguin aquesta sensació de la pròpia importància, deia cunningham, “però jo no hi veig cap raó. Crec que només son persones”.

La senzillesa d'aquesta interpretació sobre el propi ofici, lògicament, no està renyida amb el rigor amb el que s'exerceix. En la complexa relació que estableix qualsevol professional amb la seva pròpia feina hi pot haver tot el catàleg d'actituds.

La de l'Elisabet Armora és una actitud de lluita diària amb la fotografia, tan quotidiana com discreta. Una lluita més pròpia del tossut que del guerrer, més a prop de l'autoexigència que amb el combat dels virulents o dels místics. Potser per influencia sorgida d'altres vivències profundes, el seu amor als viatges y la seva antiga dedicació a la gimnàstica, la seva relació amb la fotografia és harmònica i fluida, una vinculació que creix, es fa forta i madura amida que avança. Sense ostentacions, amb més dubtes que seguretats, entreteixida del principi a la fi d'una voluntat contínua pròpia de la dona.

Exigent i crítica amb la seva obra, dóna la sensació que aquesta fotògrafa nascuda a Barcelona es sent més còmode en el viatge permanent de la formació que en el destí final de les certeses. Dos trets que la portarien sens dubte si no a la confiança sí a la excel·lència.

Com és obvi a aquest tipus de perfil, la disciplina fotogràfica preferida d'elisabet armora, és el bodegó, l'últim àmbit de l'activitat humana en la que podem segui exercint de monarques absoluts, sobirans de la llum, el temps i el paisatge. Una preferència que s'afegeix a la seva activitat en el camp de la fotografia d'arquitectura i l'interiorisme, a les seves feines en el sector de la joiera i als seus reportatges nascuts de la seva addicció viatgera.

Col·laboradora de fotògrafs com Joan Ribot, Agustí Guifré, José María Vergés i Jordi Martínez, des de l'any 1990 està associada a Francesc Arnó. Entre les seves feines habituals s'han de destacar les seves imatges per a farmàcia, cosmètica, el sector editorial e importants marques d'electrodomèstics.

Made in bibtic